About

JORDI HENRICH I MONRÀS, Arquitecte
Barcelona, 1957
Sant Pere més Alt 1, Principal Bis / 08003 Barcelona
Telefono:  +34 930101871
E-mail: henrich@coac.cat
Web: jordihenrich.com

Arquitecte per l’ETSAB 1982 (qualificació excel·lent) i Master in Architecture and Building Design per la Columbia University de Nova York 1985, especialització en edificis d’ús públic.

Participant a l’ILAUD (International Laboratory of Architecture and Urban Design) d’Urbino (1981), curs sobre arquitectura i espai públic urbà.

Arquitecte del Servei de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona (1987-2004) i arquitecte del Servei de l’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2004-2007).

Actualment treballa com a professional lliberal, en associació amb Jaume Artigues, en projectes d’espais públics i edificis públics.

Ha realitzat diversos espais públics a Barcelona, en col·laboració amb Jaume Artigues, Rafa Càceres, Cinto Hom, Olga Tarrasó i altres, principalment el Sistema d’espais públics del perímetre del Port Vell i de la Barceloneta, (1988-2009), prop de 5 km de passeigs situats entre la ciutat i el port i la platja, com el Moll de Sant Bertran, Moll de Barcelona, el Passeig Joan de Borbó i Moll de la Barceloneta, el Passeig Marítim de la Barceloneta (3 fases construïdes, 1.600 m de longitud, des de Nova Bocana al Moll de Marina), espais públics del Moll de Nova Bocana (entorn Hotel Vela), la Plaça del Mar, el Parc de la Barceloneta i el Moll de Marina, i també l’espai públic de la cobertura de la Ronda del Mig entre Diagonal i Capmany, rambla de 1.600 m de longitud construïda sobre la cobertura de l’autovia dels anys setanta de la Ronda del Mig, així com el Passeig de Lluís Companys (1991), la Rambla del Poble Nou (1991-2001) entre Perú i Taulat, els espais públics de La Pau, el carrer Marina (Diagonal-Ausiàs Marc), l’Avinguda de Roma, amb Antonio Montes i Montse Periel (2004).

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha realitzat entre d’altres la remodelació i la vianalització complerta de la Rambla de Gavà (2007-2009), el Parc MR a Ripollet (2007) i l’edifici seu de la Biblioteca, Auditori polivalent, Centre Cultural, Regidoria i Oficines Municipals de Bellvitge a l’Hospitalet (2007).

Altres espais públics construïts són: espais públics del Moll Adossat, Port de Barcelona (2007), sistema despais públics a La Pau, Barcelona (1989), la plaza Mayor de El Burgo de Osma, amb E. Pericas (1986), tres places a Badalona (1984-86) plaça Badalona, plaça Pep Ventura i plaça Rector Rifé.

Ha realitzat projectes d’espai públic a Weiblingen, plaça i biblioteca, i Berlin (Alemanya) la Illa dels Museus,  a Rotterdam (Holanda) la remodelació del moll Boompjies (amb Joan Forgas, espai públic i equipaments), a Montpeller (França), al centre urbà, l’eix de la rue Foch, Place de la Prefecture i Plan du Palais (projecte executiu), la plaça de la Creu a Igualada, i els carrers del centre d’Alella ( els tres amb O.Tarrasó i J.Espinàs).

Les seves obres han obtingut diversos premis:

-Biblioteca, Centre Cultural, Regidoria, etc. de Bellvitge, L’Hospitalet, Seleccionada en els V Premis Catalunya Construcció.

-Premi Dècada 2007 i Menció Especial dels Premi Ciutat de Barcelona 1997 per la Ronda del Mig.

-Primer Premi Ignasi de Lecea 2005-2006 pel conjunt del seu treball a l’espai públic de la ciutat de Barcelona (atorgat pel centre de recerca Polis de la UB).

-Premi FAD d’Espais Exteriors 1996 pel Passeig Marítim de la Barceloneta 1a fase, Barcelona (amb Olga Tarrasó, Jaume Artigues i Miquel Roig), que també és selecció de la IV Biennal d’Arquitectura Espanyola, finalista del 1r Premi Europeu de Paisatgisme, selecció de la IV Mostra d’Arquitectes Joves Espanyols, selecció VII Premi Dècada 2006.

-Premi FAD d’Espais Exteriors 1991 pel Passeig de Lluís Companys, Barcelona.

Altres obres finalistes dels Premis FAD són: 2002 l’espai públic del Moll de Barcelona (amb O.Tarrasó), 1993 Moll de la Barceloneta (amb O. Tarrasó i R. Cáceres), 1989 Edifici Seu d’Epidor (amb P. Marieges).

Les seves obres han estat finalistes de la Biennal Europea de Paisatgisme, de la Biennal de Arquitectura Española, i del Premi Architecti.

Com a membre de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona va rebre la medalla del FAD 1995 en reconeixement a la trajectòria del Departament de Projectes Urbans en el disseny de l’espai públic de la ciutat, així com el Premi Prince of Wales de la Harvard University, i Prix de la Reconstruction de la Ville Européenne.

Premis recents a concursos internacionals:

– Concurs internacional complex multifuncional a Sofiyskaya embankment, Moscou, Rússia. 1r premi (col·laboració amb Sergey Skuratov Arch., Jacques Vialettes, Oleg Noskov), 2015.

– Concurs internacional front marítim a Banyuls, França. Finalista (amb SCOB, Artelia, M. Rouaud, Y. Anton-Olano), 2015.

– Concurs internacional masterplan Ørestad Syd, Copenhague, Dinamarca 2n premi (amb Jacques Vialettes, Estudio Lunar, J.Artigues), 2014.

– Concurs internacional per a l’integració urbana de l’àrea ferroviària de Baricentrale, Bari, Itàlia. 1r premi (amb M.Fuksas, D.Mandrelli, A.Nardozzi, J.Artigues, J.Romero, I.Bennasar, S.Cortellaro), 2013.

– Concurs internacional parc Samanes, Guayaquil, Ecuador 1r. premi (amb J.Artigues, I.Bennasar, Greccat), 2013.

– Concurs Halte Ceva Champel a Genève. 3er premi (amb J.Artigues, I.Bennasar, J.Cano, C.Dindareanu), 2013.

– Concurs de remodelació d’espais públics de la Place Tourny, Cours Verdun i Clémenceau, Bordeus, França Seleccionat 2ª fase per al concurs restringit (amb J.Artigues, I.Bennasar, AWP-Paris, Artec3, ETC, Ingerop. 2013.

– Concurs Internacional Campo das Cebolas – Doca da Marinha, Lisboa. 5è premi (amb J.Artigues, I.Bennasar, A.Remesar, P.Brandâo, S.Aires, C.Boyer, C.Tomás, A.Fernandez, J.Catalâo, M.Oliveria, N.costa, PayTime). 2012.

– Concurs de remodelació d’espais publics a Toulouse, França. 2n Premi (amb J. Artigues, JLP, Emba, EIT, J. Vialettes, H. Saudecerre, ETC, Berim, S. Aires Marques, E. Rodriguez, R. Suriñach). 2012.

-Concurs al front urbà del llac i espais públics del port de Neuchâtel, Suïssa, 3r premi (amb I.Bennasar, J.Artigues, R.Vives, INTRA J.E.Ordal, ARTEC3 M.Ginés i M.Fuentes, G.Gascón, C.Dindareanu, R.Suriñach, E.Rodríguez, C.Tomàs, S.Marques, M.Batalla, S.Dalmau, B.Ics), 2011-12.

Ha obtingut diversos premis en concursos d’espais públics i equipaments públics.

Ha estat seleccionat a la segona volta, i ha quedat en 3r lloc al concurs restringit pel disseny del Parc Urbà i equipaments públics a Can Xarau (5 ha), Cerdanyola del Vallès (amb Jaume Artigues i GRECCAT), 2010.

Ha estat seleccionat a la segona volta del concurs restringit per a la Plaça Central de Badalona i un edifici dotacional (3 ha), a Badalona (amb Jaume Artigues i GRECCAT), 2009.

Ha participat a la segona volta del concurs del Prat Nord, (amb J.Artigues, I.Jansana, J.Romero, i Landschaftarchitekten), nou eixample urbà de 150 ha. Ha obtingut una Menció del Jurat (2008).

Concursos GISA:

-IES Vallcarca, Barcelona, segon lloc (amb J.Artigues i CICSA) 2009.

-Institut Escola a Puigcerdà, segon lloc (amb J.Artigues i GRECCAT) 2009.

-CEE a Pineda de Mar, tercer lloc (amb J.Artigues i GRECCAT) 2008.

-CEIP a Palafrugell, segon lloc (amb J.Artigues i GRECCAT) 2008.

En mobiliari urbà ha dissenyat, en col·laboració amb Olga Tarrasó, el BancNu (selecció ADI-FAD) de Santa&Cole, les lluminàries Z de la Ronda del Mig (Selecció ADAI-FAD) i del Moll de Barcelona, de Socelec,  la columna Kanya (amb Jaume Artigues i Miquel Roig), d’Escofet, les columnes Philipa, i Nervión, de Philips, a l’entorn del Guggenheim de Bilbao (amb Julià Espinàs), i Philipina.

Ha donat conferències sobre l’espai públic de Barcelona a diverses ciutats d’Europa: Barcelona, Madrid, Coruña, Sevilla, Alacant, Sta. Cruz de Tenerife, Porto Alegre, Porto, Lisboa, Montpellier, Paris, Milà, Verona, Nàpols, Stuttgart, Mannheim, Rotterdam, Varsòvia.

Professor associat al Màster d’Espai Públic del CR POLIS de BB.AA. UB, 2011.

Ha ensenyat disseny d’elements urbans a Elisava, projectes d’espai públic a l’ETSAB i al Master d’Urbanisme de l’UPC,, i de projectes de paisatge a la Diplomatura i al Màster de Paisatgisme de l’ETSAB, projectes a l’RPI School of Architecture, Troy, NY.

La seva obra ha estat publicada a diverses revistes i llibres (Croquis, Quaderns, Topos, Paisea, etc).

Becat per l’ETSAB a l’ILAUD d’Urbino (International Laboratory of Architecture and Urban Design), amb l’estudi dels espais públics de la ciutat, i amb un projecte d’espai públic i equipament a la Porta del Monte de la muralla d’Urbino, Itàlia (amb K. Hofert), 1981.

Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (1982), PFC Museu d’Art Contemporani a Banyoles, qualificació excel·lent.

Becari Fulbright-Caixa i Master in Architecture and Building Design per la Columbia University de Nova York, EUA (1985), sobre edificis públics (projectes de Centre d’Arquitectura Americana a Columbia University i de la Borsa de Nova York a Battery Park).

Treball com a estudiant i arquitecte als despatxos de R. Sanabria, Artigues-Sanabria, E.Torres i JA.Martínez-Lapeña, Garcés-Sòria, Bach-Mora.

TREBALL EN ESPAI PUBLIC

El seu treball a l’espai públic és una síntesi del “model Barcelona” actualitzat: una concepció contemporània, global i arquitectònica de l’espai públic, com a motor de la millora urbana, amb la integració dels requeriments històrics, arquitectònics, tècnics; la síntesi i la simplificació de l’espai a allò essencial, buscant la creació d’un “buit” qualificat, i la posta en valor del context urbà, integrant-se i qualificant-lo sense imposar-se; el treball geomètric i tectònic sobre el pla del sòl, l’arranjament i la potenciació dels espais per a vianants acotant i  integrant al màxim els espais circulatoris, el treball precís sobre la micro topografia, buscant la continuïtat entre els espais i el context, i el correcte desguàs dels espais; el treball tectònic sobre els revestiments i vorades, en pedra natural, lloses de formigó prefabricat de qualitat, asfalts de color, de formigó in situ, de gespa o sauló; el treball sobre l’estructura vertical dels espais amb les alineacions i trames d’arbres, proporcionats a les dimensions i caràcter dels espais, la integració dels elements d’enllumenat i de mobiliari urbà, així com dels elements mecànics (ventilacions d’aparcaments, etc), buscant un caràcter essencial i la permanència en el temps dels dissenys, treballant amb formes simples i materials de qualitat.

El resultat són espais públics oberts, integrats i respectuosos amb el context, amb una concepció espacial clara i amb identitat pròpia.

 

TREBALL EN EDIFICIS

El seu treball en edificis mostra el seu interès en la integració de l’arquitectura i el context, i en especial en l’arquitectura topogràfica, arquitectura que s’integra literalment al lloc, adaptant-se a les característiques topogràfiques i morfològiques de cada emplaçament, i buscant la manera de que l’arquitectura i la topografia formin una unitat, que interactuïn entre elles, que l’arquitectura passi a formar part literal del context on es situa, formant un contrapunt dialogant i enriquidor mutu.

Diversos edificis il·lustren explícitament aquests aspectes:

-La Biblioteca de Bellvitge, amb un programa de diversos usos complementaris, es projecta com un gran contenidor prismàtic baix i compacte, contrapunt al context de grans i alts blocs del barri, contenidor que allotja tots els usos, amb un gran vestíbul d’accés comú per a tots, on es creen visuals interiors i exteriors obertes, de manera que es creïn relacions visuals riques. Es crea una terrassa de lectura exterior oberta a les vistes del barri. La seva façana principal, de vidre, orientada a Nord, es plega suaument per tal d’obrir en secció l’espai de la plaça situada enfront seu.

-L’edifici de vestidors del camp de futbol del Cornellà, es situa en el desnivell entre la plataforma exterior elevada de l’estadi de l’Espanyol i la ciutat.

-Als concursos de les diferents escoles, les relacions entre edificis i patis de diferent escala, són unes de les premisses més importants a cada projecte. A la de Vallcarca, el pati es situa en P1 per sobre de l’accés, vestidors, de menjador i cuina. A la de Palafrugell, l’escola s’organitza en una pinta de pavellons de PB entre els quals es situa una sèrie de patis arbrats, a l’escala dels nens i nenes.

-El gran edifici de la terminal del port de Maó s’integra totalment al context del paisatge que l’envolta, integrant també els diferents accessos i aparcaments, i creant una gran terrassa mirador de la ciutat integrada amb els recorreguts dels espais exteriors, i plantada amb plantes dels lloc, i on també es situa un restaurant.

-La proposta dels Encants, recull la idea del Guggenheim de NY de crear un passeig arquitectònic i paisatgístic situat en una rampa en espiral que allotja els espais de venda i està obert a les vistes del context de la plaça de les Glòries.

-La Biblioteca i arxiu de Sitges, on la coberta de l’edifici es converteix en part del recorregut d’accés al Parc veí, i en plaça mirador del Parc, on es situa el bar de biblioteca.

-Al Moll Boompjies de Rotterdam, on es situa un nou museu sota la superfície del passeig, articulant-se també en un volum exterior-fita i en un nou pont per a vianants.

-Al Parc de la Barceloneta, on s’hi integra un camp de futbol, els vestidors del qual es situen sota d’una gran rampa, actualment mirador, rampa de connexió futura amb el Parc del Ciutadella per sobre de la Ronda Litoral i del tren.

-L’edifici d’oficines d’Epidor a Lliçà de Vall, s’articula en un conjunt lliure de volums que van adaptant-se al pendent longitudinal del terreny i obren l’edifici a les vistes llunyanes.

-Al parc de Bilbao, es situa una sèrie d’edificis públics, de manera integrada amb masses d’arbrat, que alliberen espais del parc amb vistes a la ciutat.

-El Palau de Congressos de Tarragona, es situa al desnivell entre la cota alta de la ciutat i la cota del port, creant-se una coberta plaça mirador.