jordi henrich

JORDI HENRICH I MONRÀS, Arquitecte

Barcelona, 1957

Arquitecte per l’ETSAB 1982 (qualificació excel·lent) i Master in Architecture and Building Design per la Columbia University de Nova York 1985, especialització en edificis d’ús públic.

Participant a l’ILAUD (International Laboratory of Architecture and Urban Design) d’Urbino (1981), curs sobre arquitectura i espai públic urbà.

Arquitecte del Servei de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona (1987-2004) i arquitecte del Servei de l’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2004-2007).

Actualment treballa com a professional lliberal en projectes d’espais públics i edificis públics.

PRINCIPALS ESPAIS PÚBLICS

-Ha realitzat diversos espais públics a Barcelona, en col·laboració amb diversos equips, principalment el Sistema continu de diferents espais públics del perímetre del Port Vell i de la Barceloneta, (1988-2018), prop de 6 km de passeigs situats entre la ciutat i el port i la platja, com el Moll Adossat (creuers) , Moll de Costa (estudis previs amb GPO), Moll de Sant Bertran, Moll de Barcelona (WTC), la remodelació de la Balconada del Moll de la Fusta, el Passeig Joan de Borbó i Moll de la Barceloneta, places Pau Vila i Palau i connexió a Via Laietana amb Pas Sota Muralla, el Passeig Marítim de la Barceloneta (4 fases diferents construïdes, 2.000 m de longitud, des de Nova Bocana-Hotel Vela fins el Moll de Marina al Port Olímpic inclòs, i amb la Plaça del Mar), el Parc de la Barceloneta (amb camp de futbol del Barceloneta), espais públics del Moll de Nova Bocana (entorn de l’Hotel Vela), espais públics de la Marina Vela 2018-2019.

 -Redacció de la 3a Modificació del Pla Especial de la Nova Bocana, (entorn Hotel Vela i Marina Vela) Aprovació 2018.

Sistema d’espais públics i edificis amb misticitat d’usos al voltant de la marina esportiva. Molts d’aquests espais públics estan construïts sobre aparcaments soterranis, alguns sobre estructures amb aparcaments i marina seca, són de propietat privada i ús públic.

-Espais públics de la Noca Bocana-Marina Vela. Passeigs i places oberts a les vistes. 2018-9.

-Espai públic de la cobertura de la Ronda del Mig entre Diagonal i Capmany, rambla de 1.600 m de longitud construïda sobre la llosa de cobertura de l’autovia dels anys setanta de la Ronda del Mig, amb una primera fase, Brasil, construïda sobre un aparcament situat sobre la Ronda Passeig de Lluís Companys, construït sobre un aparcament (1991), la Rambla del Poble Nou (1991-2001) entre Perú i Taulat, els espais públics de La Pau, el carrer Marina (Diagonal-Pont de Marina, amb el creuament d’Ali-Bei), l’avinguda de Roma (tram entre Casanova i Urgell, construït segons projecte entre Casanova i Tarragona) 2004, Tanca i portes inoxidables i accessos de l’estació d’autobusos de Sant Andreu.

–A Barcelona ha realitzat als Barris Gòtic i de Sant Pere la vianalització del carrer Sant Pere Més Baix i de la Plaça Ramon Berenguer i carrer Tapineria i grades per a la integració de la muralla, a Barcelona (amb M.Quintana i C.Casamor resp.), 2015-2016.

-A Barcelona ha realitzat els següents projectes d’espais públics: Carrer Santa Rosalia, Plaça de La Pau i integració d’aparcament soterrani, Arranjament del carrer Muntanya, Espais públics de la UA9 del 22@, Sistema d’espais públics al voltant de la nau de Ca l’Alier, Parc a Sarrià Via Augusta i carrer Hort de la Vila, Connectivitat del passeig Escultors Claperós al Parc del Clot, 2018, Monument a les Dones de la Presó de Les Corts 2018, amb proposta de vianalització del carrer Joan Güell, 2018.

-Espais públics del Centre d’Alella (amb EiT), 2000, Plaza Mayor del Burgo de Osma (amb E.Pericas), 1987, Avinguda Roureda, Viladecans, 1998,  carrer Primavera, L’H, 2012

-Parc de la Ronda Bellavista a Mataró, integrant un gran dipòsit d’aigües (amb FabregatFabregat i E.Cot), 2018-2019.

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha realitzat entre d’altres la remodelació i la vianalització complerta de la Rambla de Gavà (2007-2009), el Parc MR a Ripollet (2007) i l’edifici seu de la Biblioteca, Auditori polivalent, Centre Cultural, Regidoria i Oficines Municipals de Bellvitge a l’Hospitalet (2007).

Altres espais públics construïts són: espais públics del Moll Adossat, Port de Barcelona (2007), sistema d’espais públics a La Pau, Barcelona (1989), la plaza Mayor de El Burgo de Osma, amb E. Pericas (1986), tres places a Badalona (1984-86) plaça Badalona, plaça Pep Ventura i plaça Rector Rifé.

Ha realitzat projectes d’espai públic a Weiblingen, plaça i biblioteca, i Berlin (Alemanya) la Illa dels Museus,  a Rotterdam (Holanda) la remodelació del moll Boompjies (amb Joan Forgas, espai públic i equipaments), a Montpeller (França), al centre urbà, l’eix de la rue Foch, Place de la Prefecture i Plan du Palais (projecte executiu), la plaça de la Creu a Igualada, i els carrers del centre d’Alella ( els tres amb O.Tarrasó i J.Espinàs).

Les seves obres han obtingut diversos premis:

-Biblioteca, Centre Cultural, Regidoria, etc. de Bellvitge, L’Hospitalet, Seleccionada en els V Premis Catalunya Construcció.

-Premi Dècada 2007 i Menció Especial dels Premi Ciutat de Barcelona 1997 per la Ronda del Mig.

-Primer Premi Ignasi de Lecea 2005-2006 pel conjunt del seu treball a l’espai públic de la ciutat de Barcelona (atorgat pel centre de recerca Polis de la UB).

-Premi FAD d’Espais Exteriors 1996 pel Passeig Marítim de la Barceloneta 1a fase, Barcelona (amb Olga Tarrasó, Jaume Artigues i Miquel Roig), que també és selecció de la IV Biennal d’Arquitectura Espanyola, finalista del 1r Premi Europeu de Paisatgisme, selecció de la IV Mostra d’Arquitectes Joves Espanyols, selecció VII Premi Dècada 2006.

-Premi FAD d’Espais Exteriors 1991 pel Passeig de Lluís Companys, Barcelona.

Altres obres finalistes dels Premis FAD són: 2002 l’espai públic del Moll de Barcelona (amb O.Tarrasó), 1993 Moll de la Barceloneta (amb O. Tarrasó i R. Cáceres), 1989 Edifici Seu d’Epidor (amb P. Marieges).

Les seves obres han estat finalistes de la Biennal Europea de Paisatgisme, de la Biennal de Arquitectura Española, i del Premi Architecti.

Com a membre de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona va rebre la medalla del FAD 1995 en reconeixement a la trajectòria del Departament de Projectes Urbans en el disseny de l’espai públic de la ciutat, així com el Premi Prince of Wales de la Harvard University, i Prix de la Reconstruction de la Ville Européenne.

Premis recents a concursos :

-1r premi al concurs per a la dinamització del Centre de Mataró (amb Scob + J.Alomar + M.Companys + J.Barba + A.Jové), 2018, amb una estratègia global i detallada de pacificació dels espais públics de diferents escales, i proposta de noves ordenacions amb mixticitat d’usos.

-2n lloc al concurs per a la pacificació del Passeig Marítim de Palma  (amb GPO), 2018. Via urbana perimetral pacificada per tal d’ampliar passeigs i places creant un nou Passeig Marítim, amb permeabilitat transversal.

-2n premi al concurs per la integració urbana i paisatgística de la marina esportiva i edificis annexes de Cala Figuera, Port de Maó, Balears (amb Scob+J.Alemany+JL.Estrada+X.Mayor), 2018.

-Finalista al concurs per a la remodelació de la Plaça de l’Ajuntament i del Passeig de la Indústria de Banyoles, 2018.

-Finalista al concurs d’habitatges públics a la carretera de l’Arrabassada 2, Barcelona (amb Fabregat+Fabregat), 2018.

-3r lloc concurs dinamització del centre d’Alès, França (amb J.Vialettes, M.Huret, AP.Pertus JNC, Sitétudes) 2018.

-1r premi al concurs per al Monument a les Dones de la Presó de Les Corts, Barcelona (amb N.Ricart, F.Hernández). Projecte i obra 2018-2019.

-2n lloc al concurs per a la nova centralitat sud de Grenoble a França (amb Gabàs-Ribas, J.Vialettes, M.Huret, AP.Pertus JNC, Sitétudes) 2018.

-Finalistes al concurs per als espais públics de diferents fronts de mar de la província de Trani a Itàlia (amb équipe architetti, Etacons, i AI engineering) 2017.

-1r premi al concurs per al Parc Urbà de la Ronda Bellavista a Mataró, integració de dipòsit d’aigües (amb Fabregat&Fabregat, E.Cot,  Tadec), 2017. Projecte i obra 2018-19.

-2n lloc concurs integració dels espais públics del Port de El Molinar, Palma, (amb GPO), 2017.

-2n lloc al concurs per a la requalificació dels espais públics del barri del Rec i parc Fluvial de l’Anoia, Igualada (amb Scob, X.Mayor, A.Bestard), 2017.

-Finalistes concurs pel Passeig Marítim d’Alguer, Sardenya, Itàlia (amb équipe archit Roma), 2016-18.

-3r lloc al concurs per la reordenació de l’Avenue Charles de Gaulle, eix Champs Elysées, entre el Périphérique i La Défense, a Neuilly-sur-Seine, Paris, (amb Atelier Osty, Casamor+Gabàs+Ribas), 2016.

-Finalistes al concurs del front marítim de la Côte des Basques, Biarritz, França, (amb SCOB i Bouriette-Vaconsin), 2016.

-Finalistes al concurs del front marítim de Banyuls, França, (amb SCOB, M.Rouaud), 2016.

-2n premi al concurs per la Place Carnot, Apt, França, (amb J.Vialettes, J.Mauffrey), 2016.

-1r premi al concurs per a un masterplan de supermançana residencial i espais públics i privats, al centre de Moscou a Soyiskaia, davant del Kremlin, 4 ha, Moscou, Russia, (col·laboració amb Skuratov Ark, i J.Vialettes), 2015.

– Concurs internacional front marítim a Banyuls, França. Finalista (amb SCOB, Artelia, M. Rouaud, Y. Anton-Olano), 2015.

– Concurs internacional masterplan Ørestad Syd, Copenhague, Dinamarca 2n premi (amb Jacques Vialettes, Estudio Lunar, J.Artigues), 2014.

– Concurs internacional per a l’integració urbana de l’àrea ferroviària de Baricentrale, Bari, Itàlia. 1r premi (amb M.Fuksas, D.Mandrelli, A.Nardozzi, J.Artigues, J.Romero, I.Bennasar, S.Cortellaro), 2013.

– Concurs internacional parc Samanes, Guayaquil, Ecuador 1r. premi (amb J.Artigues, I.Bennasar, Greccat), 2013.

– Concurs Halte Ceva Champel a Genève. 3er premi (amb J.Artigues, I.Bennasar, J.Cano, C.Dindareanu), 2013.

– Concurs de remodelació d’espais públics de la Place Tourny, Cours Verdun i Clémenceau, Bordeus, França Seleccionat 2ª fase per al concurs restringit (amb J.Artigues, I.Bennasar, AWP-Paris, Artec3, ETC, Ingerop. 2013.

– Concurs Internacional Campo das Cebolas – Doca da Marinha, Lisboa. 5è premi (amb J.Artigues, I.Bennasar, A.Remesar, P.Brandâo, S.Aires, C.Boyer, C.Tomás, A.Fernandez, J.Catalâo, M.Oliveria, N.costa, PayTime). 2012.

– Concurs de remodelació d’espais publics a Toulouse, França. 2n Premi (amb J. Artigues, JLP, Emba, EIT, J. Vialettes, H. Saudecerre, ETC, Berim, S. Aires Marques, E. Rodriguez, R. Suriñach). 2012.

-Concurs al front urbà del llac i espais públics del port de Neuchâtel, Suïssa, 3r premi (amb I.Bennasar, J.Artigues, R.Vives, INTRA J.E.Ordal, ARTEC3 M.Ginés i M.Fuentes, G.Gascón, C.Dindareanu, R.Suriñach, E.Rodríguez, C.Tomàs, S.Marques, M.Batalla, S.Dalmau, B.Ics), 2011-12.

Ha obtingut diversos premis en concursos d’espais públics i equipaments públics.

Ha estat seleccionat a la segona volta, i ha quedat en 3r lloc al concurs restringit pel disseny del Parc Urbà i equipaments públics a Can Xarau (5 ha), Cerdanyola del Vallès (amb Jaume Artigues i GRECCAT), 2010.

Ha estat seleccionat a la segona volta del concurs restringit per a la Plaça Central de Badalona i un edifici dotacional (3 ha), a Badalona (amb Jaume Artigues i GRECCAT), 2009.

Ha participat a la segona volta del concurs del Prat Nord, (amb J.Artigues, I.Jansana, J.Romero, i Landschaftarchitekten), nou eixample urbà de 150 ha. Ha obtingut una Menció del Jurat (2008).

Concursos GISA:

-IES Vallcarca, Barcelona, segon lloc (amb J.Artigues i CICSA) 2009.

-Institut Escola a Puigcerdà, segon lloc (amb J.Artigues i GRECCAT) 2009.

-CEE a Pineda de Mar, tercer lloc (amb J.Artigues i GRECCAT) 2008.

-CEIP a Palafrugell, segon lloc (amb J.Artigues i GRECCAT) 2008.

En mobiliari urbà ha dissenyat, en col·laboració amb Olga Tarrasó, el BancNu (selecció ADI-FAD) de Santa&Cole, les lluminàries Z de la Ronda del Mig (Selecció ADAI-FAD) i del Moll de Barcelona, de Socelec,  la columna Kanya (amb Jaume Artigues i Miquel Roig), d’Escofet, les columnes Philipa, i Nervión, de Philips, a l’entorn del Guggenheim de Bilbao (amb Julià Espinàs), i Philipina.

Ha donat conferències sobre l’espai públic de Barcelona a diverses ciutats d’Europa: Barcelona, Madrid, Coruña, Sevilla, Alacant, Sta. Cruz de Tenerife, Porto Alegre, Porto, Lisboa, Montpellier, Paris, Milà, Verona, Nàpols, Stuttgart, Mannheim, Rotterdam, Varsòvia.

Professor associat al Màster d’Espai Públic del CR POLIS de BB.AA. UB, 2011.

Ha ensenyat disseny d’elements urbans a Elisava, projectes d’espai públic a l’ETSAB i al Master d’Urbanisme de l’UPC,, i de projectes de paisatge a la Diplomatura i al Màster de Paisatgisme de l’ETSAB, projectes a l’RPI School of Architecture, Troy, NY.

La seva obra ha estat publicada a diverses revistes i llibres (Croquis, Quaderns, Topos, Paisea, etc).

Becat per l’ETSAB a l’ILAUD d’Urbino (International Laboratory of Architecture and Urban Design), amb l’estudi dels espais públics de la ciutat, i amb un projecte d’espai públic i equipament a la Porta del Monte de la muralla d’Urbino, Itàlia (amb K. Hofert), 1981.

Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (1982), PFC Museu d’Art Contemporani a Banyoles, qualificació excel·lent.

Becari Fulbright-Caixa i Master in Architecture and Building Design per la Columbia University de Nova York, EUA (1985), sobre edificis públics (projectes de Centre d’Arquitectura Americana a Columbia University i de la Borsa de Nova York a Battery Park).

Treball com a estudiant i arquitecte als despatxos de R. Sanabria, Artigues-Sanabria, E.Torres i JA.Martínez-Lapeña, Garcés-Sòria, Bach-Mora.

TREBALL EN ESPAI PUBLIC

El seu treball a l’espai públic és una síntesi del “model Barcelona” actualitzat: una concepció contemporània, global i arquitectònica de l’espai públic, com a motor de la millora urbana, amb la integració dels requeriments històrics, arquitectònics, tècnics; la síntesi i la simplificació de l’espai a allò essencial, buscant la creació d’un “buit” qualificat, i la posta en valor del context urbà, integrant-se i qualificant-lo sense imposar-se; el treball geomètric i tectònic sobre el pla del sòl, l’arranjament i la potenciació dels espais per a vianants acotant i  integrant al màxim els espais circulatoris, el treball precís sobre la micro topografia, buscant la continuïtat entre els espais i el context, i el correcte desguàs dels espais; el treball tectònic sobre els revestiments i vorades, en pedra natural, lloses de formigó prefabricat de qualitat, asfalts de color, de formigó in situ, de gespa o sauló; el treball sobre l’estructura vertical dels espais amb les alineacions i trames d’arbres, proporcionats a les dimensions i caràcter dels espais, la integració dels elements d’enllumenat i de mobiliari urbà, així com dels elements mecànics (ventilacions d’aparcaments, etc), buscant un caràcter essencial i la permanència en el temps dels dissenys, treballant amb formes simples i materials de qualitat.

El resultat són espais públics oberts, integrats i respectuosos amb el context, amb una concepció espacial clara i amb identitat pròpia.

 

TREBALL EN EDIFICIS

El seu treball en edificis mostra el seu interès en la integració de l’arquitectura i el context, i en especial en l’arquitectura topogràfica, arquitectura que s’integra literalment al lloc, adaptant-se a les característiques topogràfiques i morfològiques de cada emplaçament, i buscant la manera de que l’arquitectura i la topografia formin una unitat, que interactuïn entre elles, que l’arquitectura passi a formar part literal del context on es situa, formant un contrapunt dialogant i enriquidor mutu.

Diversos edificis il·lustren explícitament aquests aspectes:

-La Biblioteca de Bellvitge, amb un programa de diversos usos complementaris, es projecta com un gran contenidor prismàtic baix i compacte, contrapunt al context de grans i alts blocs del barri, contenidor que allotja tots els usos, amb un gran vestíbul d’accés comú per a tots, on es creen visuals interiors i exteriors obertes, de manera que es creïn relacions visuals riques. Es crea una terrassa de lectura exterior oberta a les vistes del barri. La seva façana principal, de vidre, orientada a Nord, es plega suaument per tal d’obrir en secció l’espai de la plaça situada enfront seu.

-L’edifici de vestidors del camp de futbol del Cornellà, es situa en el desnivell entre la plataforma exterior elevada de l’estadi de l’Espanyol i la ciutat.

-Als concursos de les diferents escoles, les relacions entre edificis i patis de diferent escala, són unes de les premisses més importants a cada projecte. A la de Vallcarca, el pati es situa en P1 per sobre de l’accés, vestidors, de menjador i cuina. A la de Palafrugell, l’escola s’organitza en una pinta de pavellons de PB entre els quals es situa una sèrie de patis arbrats, a l’escala dels nens i nenes.

-El gran edifici de la terminal del port de Maó s’integra totalment al context del paisatge que l’envolta, integrant també els diferents accessos i aparcaments, i creant una gran terrassa mirador de la ciutat integrada amb els recorreguts dels espais exteriors, i plantada amb plantes dels lloc, i on també es situa un restaurant.

-La proposta dels Encants, recull la idea del Guggenheim de NY de crear un passeig arquitectònic i paisatgístic situat en una rampa en espiral que allotja els espais de venda i està obert a les vistes del context de la plaça de les Glòries.

-La Biblioteca i arxiu de Sitges, on la coberta de l’edifici es converteix en part del recorregut d’accés al Parc veí, i en plaça mirador del Parc, on es situa el bar de biblioteca.

-Al Moll Boompjies de Rotterdam, on es situa un nou museu sota la superfície del passeig, articulant-se també en un volum exterior-fita i en un nou pont per a vianants.

-Al Parc de la Barceloneta, on s’hi integra un camp de futbol, els vestidors del qual es situen sota d’una gran rampa, actualment mirador, rampa de connexió futura amb el Parc del Ciutadella per sobre de la Ronda Litoral i del tren.

-L’edifici d’oficines d’Epidor a Lliçà de Vall, s’articula en un conjunt lliure de volums que van adaptant-se al pendent longitudinal del terreny i obren l’edifici a les vistes llunyanes.

-Al parc de Bilbao, es situa una sèrie d’edificis públics, de manera integrada amb masses d’arbrat, que alliberen espais del parc amb vistes a la ciutat.

-El Palau de Congressos de Tarragona, es situa al desnivell entre la cota alta de la ciutat i la cota del port, creant-se una coberta plaça mirador.